Potser Nadal és...

Diu Miquel Martí Pol ...

Potser Nadal és que tothom es digui

a si mateix i en veu molt baixa el nom

de cada cosa, mastegant els mots

amb molta cura, per tal de percebre'n

tot el sabor, tota la consistència.



Potser és reposar els ulls en els objectes

quotidians, per descobrir amb sorpresa

que ni sabem com són de tant mirar-los.



Potser és un sentiment, una tendresa

que s'empara de tot, potser un somriure

inesperat en una cantonada.



I potser és tot això i, a més la força

per reprendre el camí de cada dia

quan el misteri s'ha esvanit, i tot

torna a ser trist, llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

O no, (afegeixo jo), perquè sempre hi ha persones, cançons, olors i sensacions que et fan el futur lleuger, vibrant i deliciós.

Quizás la Navidad es que todo el mundo se diga
 a si mismo y en voz muy baja el nombre 
de cada cosa, masticando las palabras
 con mucho cuidado, para poder percibir 
todo el sabor, toda su consistencia. 
Quizás es fijar la mirada en los objetos 
cotidianos, para descubrir con sorpresa 
que ni sabemos como son de tanto mirarlos. 
Quizás es un sentimiento, una ternura
 que se ampara de todo, quizás una sonrisa 
inesperada en una esquina. 
Y quizás es todo esto y, además la fortaleza
 para retomar el camino de cada día
 cuando el misterio se ha desvanecido y todo
 vuelve a ser triste, lejano y difícil.

O no, (añado yo), porque siempre hay personas, canciones, olores y sensaciones que te hacen el futuro ligero, vibrante y delicioso.