I TU QUÈ T'EXPLIQUES?

Casualment, o no... M'he trobat llegint dos llibres en paral·lel que tenen molt en comú.

El primer: Mujeres que corren con lobos de Clarissa Pinkola Estés me'l va regalar una amiga mentora 

de vida (M. Moyano) i fa anys que el tinc a la tauleta de nit. El vaig assaborint a foc lent... relat a relat. 

És un llibre molt especial, de vegades dens de vegades revelador... 

L'autora ens va revelant els significats dels mites interculturals, dels contes de fades i les històries que 

s'han anat explicant al llarg de la història de la humanitat per contribuir que les dones recuperin la seva

força, el seu instint, la seva essència. És una eina d'autoconeixement total i que et fa connectar realment

 amb la dona salvatge que totes portem a dins.

 

 El segon: Sota la pell del llop. Acompanyar les emocions amb els contes tradicionals d'Eva 

Martínez Pardo l'estic devorant gairebé literalment. Me'l va recomanar ja fa un temps la meva estimada

 amiga Edurne i no sé com no l'he llegit abans. És d'aquells llibres en el que subratllaries totes les frases,

 que totes tenen un significat potent i te les rellegeixes per a poder-les integrar ben fort dins teu. 

Parla de com les educadores, els adults en general, hem d'acompanyar als infants en el camí de 

l'autoconeixement validant i respectant absolutament totes les seves emocions i sentiments, i de que,

 per a poder fer-ho, primer ens hem de fer responsables del nostre propi camí d'aprenentatge emocional.

Tots dos posen en relleu el poder màgic i transformador dels contes tradicionals, de les emocions que en

 ells apareixen creant un espai de seguretat i llibertat que connecta amb el nostre inconscient per a 

reconèixer-les, transcendir-les, fer-les conscients, integrar-les.

I un cop més, arribem al mateix gran aprenentatge: "Per créixer i madurar emocionalment és necessari 

estar en contacte amb el propi món interior, recuperar el que és essencialment humà, el que és dolç i el 

que és amarg. SI de petits aprenem a fer-ho, podem tenir un present lliure on aprendre a viure. 

I amb els anys, podem convertir-nos en uns adults amb una ferida menys profunda, més savis i 

conscients."

Eva Martínez Pardo 

 

Continuarà…. 

PD: Fa més de 10 anys que vaig participar en una sessió de narrativa terapèutica de la mà de Jordi 

Amenós que em va captivar. Us deixo un vídeo seu i una entrevista. 

 

 PD: També deixo una llista spotify de la BSO del llibre Gina, que m’ha encantat!