Portes Obertes i la Complexitat de la Vida.

Divendres vaig acabar exhausta i prenent una copeta de vi amb companyes amigues després de les portes obertes de la nostra escola.

Sempre acabo amb aquesta sensació de buidor d’energia i alhora satisfacció després de moments intensos com aquests… una barreja de contradiccions que van de la passió i l’orgull per mostrar amb humilitat la nostra petita gran il.lusió compartida fent-se realitat, a la por de no saber transmetre l’esforç, l’energia, la reflexió, la feina i l’amor que hi ha al darrera del que es veu en una estoneta.

És brutal viure aquest moment de revolució educativa, el canvi imparable que està esquitxant més enllà de les aules, mestres i famílies cada vegada més compromeses amb el futur dels seus fills/es i per tant amb el futur d’aquesta societat que per moments sembla que se'n va a la merda…

Avui llegia articles q tenia guardats “pendents” sobre educació… un bombardeig d’informació que no m’ajuda a ordenar l’embolic d’ahir… al contrari! Hi ha mil teories, tantes coses a fer i provar interessants, i també tantes que ràpid es transformen en “tendències buides” …cal anar lent per no parar boig…  Tmb llegeixo sobre els bombardejos de Síria, les condemnes injustes de la justícia, escolto a ferreiro i balmes junts, i m’acaben de remoure del tot.

I entre cançons, fotos i paraules… se'm queden algunes idees, ambivalents, q em fan sentir per una banda  que malgrat tot, estem dibuixant un camí preciós a l’escola (com està millorat l’ambient, les relacions, l’aprenenatge….) i també alhora que ens queda tant per recórrer… consciència social i pensament crític, documentar processos, l’avaluació… mirar-nos i escoltar-nos més… parar i respirar... i tot, per evitar que realment la societat se'n vagi a la …. (jo crec que ho aconseguirem xq hi ha/ som un equipazo de dones valentes, intel·ligents i amoroses de les que aprenc i amb les que ric cada dia)

Inevitablement l’altra idea q m’atabala és “el món es complexe” i com més gran em faig, com més aprenc a nivell personal i professional, més sento que no sé res, que tot té una part bona i una dolenta, que de vegades (no muchas ni tampoco pocas) les coses no són el que semblen i que tothom tothom té la seva història personal darrere i el seu personatge creat (més o menys ecològic)...  és això tenir 30 anys? sentir que estàs caminant el camí que has triat, tranquil·la i en pau en el lloc on estàs i alhora sentir que queda tant per recórrer, per dubtar, per emocionar-se, per descobrir, per créixer?

Cada vegada intento fer més cas a la intuïció i menys al cap… (i com costa de vegades) potser és per això que sento que tot es massa complexe com per buscar (i trobar) respostes senzilles…. crec que es tracta de viure i sentir per entendre i aprendre. com al cole :)  

Per sort, de tant en tant (i si entrenes la mirada, cada vegada més) m’arriba un regal en forma de cançó al whassap, d’abraçada o somriure a l’escola, de fotografia en una escapada, de llum al capvespre i de té i sofà el cap de setmana per transformar aquesta complexitat del món en quelcom ben senzill.

D’educació: El modelo educativo es antinatural: no todos aprendemos lo mismo al mismo tiempo

Documentació pedagògica unir la passió per la foto amb la passió per l’escola.

Del sentit de la vida

De l’origen de la vida

The Beginning of Life/El Comienzo de la Vida - Oficial Trailer (subtítulos español) from Maria Farinha Filmes on Vimeo.